Deixe el cotxe al final del polígon industrial que hi ha abans d'entrar al poble, venint des de Burriana.
Ací comença la pista, que seguirem prou de rato:
Está senyalitzat "Artana turística. Ruta minera"
És de matí i n'hi ha algo de boira:
En aquest punt, continue a l'esquerra, més tard tornarem a eixir ací, al tornar.
Continua la pista entre oliveres i plantes en flor
En aquest creuament, s'ha d'anar a la dreta, però val la pena desviar-se uns metres a l'esquerra per vore una de les mines:
Aquesta crec que és la mina del muerto o del agua. A saber quines històries té...
Hi ha uns cartells explicatius, molt interessants. Les construccions al voltant estan en ruïnes.
Aquesta sembla que és l'entrada a la mina, on eixien les vagonetes carregades:
Diu els indicadors que hi ha varios quilòmetres de túnels.
Un altra descripció del lloc on estem:
Més amunt, em torne a desviar uns metres, ara a la dreta, per vore altra mina, que té també cartells ,però que estan en blanc, i més sembla una cova molt profunda. Está molt fosc i no porte llinterna ni "flash", però sembla que s'endinsa prou.
De les construccions sols queden ruïnes:
Sembla que aquesta és la mina del cavall, segons el que he vist a les indicacions anteriors:
Des d'ací ja estem a una considerable altura del poble:
En aquest lloc, cal agafar les "escales" de la dreta, per deixar la pista i començar a anar per senda, en una gran part de la ruta:
Agafem deseguida la senda a la dreta, i arribem a un pal indicatiu. Hem de seguir cap a la dreta, Coll Roig, Eslida:
Jo m'equivoque un rato cap avall, que també hi ha senda, encara que no sé on arriba.
Dalt del pic, les vistes són precioses, de gran part de la serra Espadà i del poble d'Artana:
Per ací continua el GR, i al final de la pujadeta...
...em trobe un forat, que sembla una cova vertical, de la qual no es veu el final, està tot just al costat de la senda, i sembla molt perillòs assomar-se.
Ara continua la senda amb més vegetació:
El pic que hi ha en primer termini entre els altres dos més alts és el que acave de pujar:
Continuem per la senda del GR, que poc a poc, va pujant un poc més, encara que suaument:
Ací torna a haver una pujadeta forta, i al final unes cadires i taula que algú ha improvissat amb pedres:
Un exemplar "d'averronxo", que surt del 'rocaje vivo' :) :)
Després d'arribar a la part més alta de la ruta, es veu aquest poste indicatiu del GR, que continúa a l'esquerra. Jo el deixe per anar per la dreta que hi ha senda, marcada al principi amb ratlles verda i blanca.
És mig dia, i cau la boira:
A partir del desviament, tot és baixar, de vegades amb forta pendent
L'aigua ha desfet prou la senda:
Després de baixar prou en zig-zag, tornem a trobar pista, ja fins al punt de partida:
També ací l'aigua ha destroçat en algun tram la pista:
Em trobe unes colmenes, amb les abelles en plé treball:
Ara ja la pista és quasi plana, i fàcil, fins al punt de partida. Anem ja pel mateix lloc que hem passat abans, a l'anada.
I això és tot per avui. Uns estiraments, i a casa, una bona dutxa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario