martes, 26 de agosto de 2014

BTT Gósol-Molí-Matella-Moripol-Feners-Cap de la Creu






Esta ruta la he improvisado un poco sobre la marcha. Buscaba una conexión entre el Molí de Gósol y la pista de Matella. No había encontrado ninguna ni en wikiloc ni en mapas. También quería llegar a la zona de Feners y aprovechar para visitar el pueblo abandonado de Moripol.



Así pues, salgo del cámping en dirección al Molí-Albergue. Una vez allí, continúo por la pista, cruzando el puente. A partir de aqui voy "a la aventura". La pista está bastante mal, y con fuertes pendientes en algunos puntos. También me la encuentro con muchos charcos y barro que, por estar en todo lo ancho de la pista, no se pueden evitar. 



Me encuentro con algunas señales para senderistas, lo cual me indica que voy en el buen camino, aunque el GPS no me marca camino. Después de un par de cruces con indicaciones,  llego a la esperada pista de Matella. 



La sigo durante bastante recorrido, hasta un cruce, con la pista que  viene de Moripol (lo sé, porque hice el camino inverso hace unos días). Después de una dura subida, llego a lo más alto. A partir de aquí, por pista bastante buena, casi toda con una contínua bajada, voy a parar al cruce con la pista que baja a Feners.




Pero aprovecho que estoy aquí para visitar, un poco más adelante, el pueblo abandonado de Moripol. Un lugar muy interesante, con vistas a un profundo valle. 








La dueña de los caballos que pastan aquí, me indica muy amable cómo es la bajada a Feners. Una larga bajada con un fuerte desnivel, en la que se encuentra una fuente al borde de la pista que me va muy bien para repostar. Esta pista, hasta Feners es la mejor que he hecho estos días que he estado en Gósol.



En algunos tramos, casi llana, y con pocas subidas. A la derecha, el barranco desde el que se oye el río. Se pasa el "túnel de l'Avi" y varios puentes pequeños.





Al llegar a Feners, visito la pequeña ermita de Sant Antoni, en un tramo ya asfaltado. Aquí llego a un cruce. Los indicadores  dicen que a la derecha se va a Saldes, y a la izquierda, a l'Espà. Cojo esta última dirección, y después de una pista fácil, llego a un lugar con un edificio grande y solitario, quizá sea el "Molí de la Farga", aunque no veo indicaciones. 





Aquí sigo las marcas del GR y pronto he de echar pie a tierra, la pista es impracticable y con fuerte pendiente. 


Camino durante al menos un kilómetro, hasta salir a la aldea de l'Espà. Visito aquí la pequeña plaza, con vistas al valle, y junto a la iglesia.





Un poco más arriba, llego a la carretera. La sigo, pasando a la altura de Sorribes, y llego a un desvío para coger el último tramo, que es casi todo de bajada. El "Cap de la Creu".  



Por una pista bastante complicada, llego más tarde a rodear el cámping hasta la entrada/inicio de la ruta.




Pujada al Pedraforca



Enllaç wikiloc

Fotos de la ruta

Molt bona ruta, amb més de 1000 m de desnivell, i que inclou l'escalada en la zona pròxima al pic. Encara que es fa sense cordes (excepte un xicotet tram al principi), per als que tenim respecte a les altures, és impressionant.



Hi ha vàries opcions per a pujar, però elegeix anar per la Font Terrers. És un poc més llarg, però hi ha més varietat de paisatges (i pel que veig al tornar, les pujades són més suaus. Torne pel Serrat de la Tosa. 



Eixida a la Plaça Major de Gósol (hui hi ha mercat, i aprofite per endur-me un entrepà, que després em sabrà a glòria). A partir de ja, tot cap amunt. Una senda prou trencada al final del poble, fins arribar a la Font de Terrers. Tres eixides d'aigua fresca, i un paratge bonic, amb zona de pícnic. Ací comença la "Ruta de la mallerenga petita", itinerari didàctic interessant.



Continua la senda, ja pel mig del bosc, molt bonic l'entorn, amb molta humitat que ha fet aparèixer ja els bolets, en ple mes d'agost.



Aquesta pista, pel costat de la torrentera de la Coma dels Caners, puja fins a la zona de la Collada del Teuler. Aquesta zona és lliure d'arbres, i la pista no es veu, si és que hi ha (jo no la veig, al menys). He d'anar més o menys recte cap amunt. Després d'aquesta primera costera gran, ens trobem que el sender és prou complicat. Ajuda molt les marques blanques i grogues.



Més avant em trobe amb el que no m'esperava, al menys d'aquesta manera. Cal escalar, primer el Cim Nord, i després altres roques imponents. La veritat, si no és perquè trobo més gent, i no faig més que seguir-los, no sé si m'haguera atrevit a fer aquest tram d'ascensió. Encara que, per altra part, no hi havia altra alternativa que no fora tornar per on havia vingut, i no semblava la més "honorable".

En la foto es pot apreciar els puntets a la base de la pared de roca, que són les persones que van a pujar fins a dalt de tot.

vistes en la pujada

el cim estava prou concorrit

aspecte de la forta baixada inicial

hi ha gent que ve per l'altre costat, des del refugi, que es veu allà baix 

després de deixar la mole rocosa, per ací comença la senda de baixada, amb un desnivell molt considerable. Al ser el terreny de pedra solta, de vegades costa mantenir  l'equilibri i no relliscar

una altra vista de la senda de baixada, amb el barranc de pedra solta a l'esquerra

l'última part de la baixada, per dins del bosc, també manté un desnivell molt important i és complicat de baixar

vista del Pedraforca després d'haver acabat la ruta

Després de gaudir de les vistes, i descansar un poc, comence la baixada. Dos hores de baixada amb molta pendent, per arribar satisfet a Gósol. I amb les cames prou cansades.



BTT Torrentsenta- Coll Gósol-Moripol-Sorribes



Ruta asequible en principi, però entre el Coll de Gósol i Moripol, la pista està en molt males condicions, per aixó que califique aquesta ruta com difícil. És molt empinada, cap a baix, i sembla en algun lloc que haguera passat un tractor llaurant. Jo, per precaució faig quasi tota la baixada a peu.



Comence en Gósol i vaig en principi per la ruta marcada com "La Matella", que está senyalitzada. Un poc abans del Coll de Gósol, en lloc de anar cap a la esquerra, continue ascenció fins al Coll. A partir d'ací, com he dit, està tant malament, que per un moment crec que m'he equivocat de pista, i estic un bon rato donant voltes. 

Finalment, decideix baixar, amb molta precaució. A la part més baixa, gire a l'esquerra i al poc em trobe amb el Castell de Moripol, a la dreta. Un poc més i arribe al nucli abandonat de Moripol, en un lloc molt bonic, on destaca la xicoteta ermita restaurada, que visite.



Continue, i hi ha un desviament a la dreta que va a Feners. No l'agafe i continue recte. Ací hi ha unes costeres prou importants. Més avant, la pista va cap a baix, i es creua amb la que venia d'abans del Coll, "La Matella". Ara ja segueix aquesta i arribe, després d'una forta pujada al nucli de Sorribes, on hi ha també una diminuta ermiteta. Per ací ix a la carretera, i per ella arribe a Gósol.




Coll de la Mola - El Verd






Interesantíssima ruta prop de Gósol, amb unes vistes espectaculars.

Comence la ruta al Coll de la Mola. Encara que es pot arribar ací pel GR, des de Gósol, en aquesta ocasió arrive amb cotxe. Cal anar en tot terreny o SUV, perqué la pista està prou malament.


Aparque a un costat de la pista que continua fins a Tuixen, i comence ací el track. En principi hi ha una forta pujada per una pista pitjor encara que l'anterior. Poc més amunt, la pendent és menor. Sempre anem pel mig del bosc de pins alts i rectes com a columnes que aguantaren el cel, avui totalment despejat, el que em farà gaudir d'unes vistes espléndides.



Arribe a una barrera, que prohibeix el pas a vehicles que no siguen forestals o ramaders.  



Ací ja trobe les primeres vaques pasturant lliurement. Continue per la pista, i travesse una espècie d'altiplanície, tapizada de verd i rodejada d'alts pinars. Una tanca per a vaques i un abeurador indiquen que estem en zona de vaques. M'en ix de la pista per anar a través del bosc. M'agrada xafar la xespa natural, a l'ombra dels alts pins. Vaig paral.lel a la pista, no hi ha senda, però no fa falta.



El bramar de vaques i el só dels cascavells, ja molt a prop, m'anúncien que estic arribant al gros del ramat. He de continuar recte i per a aixó he de travessar pel mig d'unes vint vaques. També hi ha un parell de cavalls i un potro que, sorprenentment, se m'apropa i vol que el acarície, seguint-me un ratet.



Ara estic en el més alt de la ruta, i damunt d'una gran extensió de gespa natural, una zona que supose que és la que dóna nom al lloc "el verd". Encara que les vaques em miren amb indiferència, em sente a gaudir del paisatge: el Pedraforca al davant, a baix el poble de Gósol, i envoltant-me, un paisatge d'alta muntanya.


Al cap d'uns minuts torne al punt de partida. Al principi hi ha pista i una senda que es perd en l'altiplanície. Després, continue camp a través, en direcció al punt d'eixida. Més avant, el terreny es plena de pins de nou i, amb forta pendent, vaig a eixir a altra pista que em porta a l'inici i fí d'aquesta bonica excursió.




Per a tornar a Gósol, m'aventure a baixar per la pista cap a Tuixén, en lloc de desfer el camí d'avans. No ho recomane. Se'm fa eterna, per lo malament que està. Finalment arribe a una zona de picnic on la pista millora algo, i un poc més avant, a la carretera. 




Gire a la dreta per anar cap a  Tuixent, i pel costat del poble, cap a Josa i Gósol, uns 18 kms de carretera bona asfaltada.